Buahhh aquell dia sí que m'ho vaig passar bé, tot un dia en el saló del manga però l'ho dolent és que vaig acabar amb un dolor insuportable de peus. A la tornada per culpa de les ganes de voler estar el major temps al saló haver de fer el trajecte de l’estació de palau a casa caminant . Em vaig acomiadar de la Clàudia i la Marina que m’acompanyaven , amb una mica de pena perquè sabia l'ho que m’esperaria a continuació i vaig començar a caminar cap a casa. Caminant tot cansat cap a casa veia que els peus cada cop em pesaven mes i mes fens trepitjat l’herba seca del camí fent crac-croc , el uiionggg dels cotxes que passaven sorgint del no res passant a tota velocitat com si el món s'estigues acabant , i els gossos de les cases dels voltants bordant-me amb un bub-bub que cada cop s'em metía més i més al cap fent-me posar més nerviós i mentrestant el suiiiiiuuusss continu del vent movent les herbes seques del camí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada