Acodits per alegrar una mica el dia

¿Qué le dice la luna al sol?
Tú tan grande, y no te dejan salir de noche.
_____

Van dos borrachos por la nieve, uno ve a un perro San Bernardo con su barrilito de whisky, y le dice al otro:
¡Mira, por ahí viene el mejor amigo del hombre!
A lo que el otro contesta:
Sí y viene con un perro.
_____

Habían tres amigos que se llamaban Tonto, Nadie y Ninguno.
Tonto va y le dice al policía:
Nadie se cayó al pozo y Ninguno lo está ayudando.
Entonces el policía le responde:
¿Usted es tonto?
Sí, ¡Mucho gusto!
_____

Martín estaba trabajando, cuando su jefe le pregunta:
¿No va a ir al velorio de su suegra?
Y él le dice:
No jefe, primero el trabajo, después la diversión.

_____

Entra una señora a la carnicería y dice:
Deme esa cabeza de cerdo de allí.
Y contesta el carnicero:
Perdone señora, pero eso es un espejo.

____

¿En qué se parece un pato cojo a un pato viudo?
En que los dos se quedaron sin pata.

____

El Guernica

1.FITXA TECNICA DEL QUADRE

Títol: Guernica

Autor: Pablo Ruiz Picasso

Cronologia: 1937

Localització actual: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

2.Biografia del pintor.

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga 25 d’octubre de 1881 - Notre-Dame-de-Vie, França, 8 d’abril de 1973), conegut com Pablo Picasso ja que signava amb el segon cognom, és un dels més reconeguts pintors del segle XX, conegut sobretot per fundar el cubisme junt amb Georges Braque. Va treballar també la ceràmica, l’escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia, creant més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

3.DESCRIPCIÓ.

El Guernica és un quadre en blanc i negre immens fet amb l’estil del cubisme,és un mural de 3,5 metres d’alt metres i 7,8 d’ample pintat amb oli. En crear el Guernica , Picasso no tenia cap interès a pintar l’abstracció típica d’alguns dels seus contemporanis, com Malevich. El mural presenta una escena de la mort, de la violència, de la brutalitat, del sofriment, i del desemparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l’escena va representar i invoca la immediatesa de les fotografies dels diaris.

4.Estil.

En aquella època predominava molt l’estil abstracte dels quadres però també Picasso utilitzava molt l’estil del cubisme

L’art abstracte, és un estil artístic que va sorgir al voltant de 1910 i les conseqüències múltiples del qual han fet d'ell una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX.

L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. Aquest llenguatge s’ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l’anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l’estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.

El Cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'Art Modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l’escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914. El Cubisme va introduir un punt d’inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s’analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d’un punt de vista, l’artista pinta el motiu des d’una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli. El cubisme intenta atènyer l’essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però simultanis a l’obra. Picasso, no es pararà només a descompondre paisatges, aplicarà el cubisme igualment als objectes i com al retrat. Els cubistes van abolir la idea de que cal pintar "matèries nobles"," i pensaven que qualsevol objecte podria ser bonic. Les Senyoretes d'Avignon de Picasso 1907 és considerat com el primer quadre cubista.

5.tecnica: Oleo sobre lienzo

Suport: Tela

Punts 6 i 7 no trobats.

El despres d'un dia fabulos

Buahhh aquell dia sí que m'ho vaig passar bé, tot un dia en el saló del manga però l'ho dolent és que vaig acabar amb un dolor insuportable de peus. A la tornada per culpa de les ganes de voler estar el major temps al saló haver de fer el trajecte de l’estació de palau a casa caminant . Em vaig acomiadar de la Clàudia i la Marina que m’acompanyaven , amb una mica de pena perquè sabia l'ho que m’esperaria a continuació i vaig començar a caminar cap a casa. Caminant tot cansat cap a casa veia que els peus cada cop em pesaven mes i mes fens trepitjat l’herba seca del camí fent crac-croc , el uiionggg dels cotxes que passaven sorgint del no res passant a tota velocitat com si el món s'estigues acabant , i els gossos de les cases dels voltants bordant-me amb un bub-bub que cada cop s'em metía més i més al cap fent-me posar més nerviós i mentrestant el suiiiiiuuusss continu del vent movent les herbes seques del camí.